Diumenge 1 - Buscant Aberdare

Si ahir no va ser molt lluit, avui encara menys. Com havia arribat massa d'hora a Homa Bay, el meu estòmac em va deixar clar que estava en desacord amb la dieta, i que a prop d'aquí poca cosa més podia fer, vaig decidir prendre'm un dia de 'descans' per avançar amb bus fins Nakuru. I un cop allí, sortir cap a l'est a buscar les muntanyes d'Aberdare on també hi ha un parc natural. Dos dies per acabar de donar contingut a l'aventurilla.
Al matí de nou boat trip per veure hipopòtams. Aquest cop tot net i sincer. Se m'ha unit un estudiant, per sort. - It's so big this lake. A patir d'aquí una mica d'agraida conversa.
Els hipos jo els he vist saludar per sobre l'aigua, però no tinc fotos. El motor de la barca no es la seva devoció. Surten a curiosejar uns segons i s'enfonsen just quan fas la foto a l'aigua. Però el simple tour, per aquest inmens llac d'aigues molt calmades i marrons en època de plujes, es ja de per sí un plaer.

Després la Matatu's tortura. Fins 22 persones (alguns nens això si) hem arribat a estar dins una furgoneta; literalment. M'he possat dels nervis. Entenc la seva necessitat de compartir transport deguda a la manca de recursos, però no poden deixar tractar-se així aquesta gent. Diginitat per damunt de tot. 4 hores encaixat. Els seients de Ryanair son sofás amb xeslón.
Trobo finalment hotel. Dutxa. Surto i m'entra una terrible senssació de fred. No tinc piles ni per mantenir-me calent. Porto dies gastant molt i recuperant poc; l'estómac no en vol saber res de les calories que ingereixo.
Aquest nit ha de ser revitilitzadora i sanatoria, o demà si que tiro cap a Nairobi. Crec que per ganes no serà.