Gràcies als que hagueu estat seguint aquest blog. Llunyana i silenciosa, però més que agraida companyia.
Recordo que quan vaig reiniciar la ruta, en un dia gris i plujós, i vaig notar com es rebentava la roda del darrera poc després de começar a pedalar, vaig pensar per mí: 'No pots simplement tornar enrere i escriure que t'has rendit per una punxada més'. Igualment hauria continuat, tampoc ens flipem, però la voluntad de fer aquests posts dignes de ser llegits em va donar una empenta més.
Com sempre he intentat expressar les sensacions personals just acabat el dia, encara amb els records i emocions en calent.
Thank you Isabel for being following a blog written in catalan!
Torno a la comoditat de casa, però també a la monotonia i apatia si ho comparo amb aquest dies; segurament he viscut més vivéncies en 3 setmanes que les que viuré en els propers 5 o 6 mesos.
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, ens has fet partícips de les teves vivències.
ResponEliminaNo pensis ens els pròxims 5 mesos ;-)
Marc
Llegir les teves aventures escarxofat desde el sofà de casa ha resultat, per dir-ho suau, una lliçó sobre aquest món de contrastos.
ResponElimina