Surto de Lolgorian orientat cap a l'est i trobo una pista que li va, per fí i d'una vegada, com anell al dit a aquesta bici tant rodadora. Amplia varietat de tonalitats verdes i ocres avui. Terreny menys concurregut per la fauna i més pels locals que no pas el d'ahir.
Poca cosa a explicar. Al girar cap al nord la pista s'ha complicat una mica, però cada cop s'ha tornat més apàtica i alhora més ràpida. He avançat sense parar perqué volia deixar enrere tots aquest bruts i caòtics pobles de carretera.
Pluja als últims kilòmetres. Molt cansat diviso per fí el llac.
Després de la necessària dutxa, del menjar i d'una merescuda birra, m'arriba la recompensa per l'esforç dels 3 darrers dies. Avui toca estar content.
Gràcies pels comentaris i els ànims.
Bravo!
ResponElimina